LES 3 CARMETES
Ella ja ha dit que el tio
Ramonet tenia carta lliure, per part de l’Angeleta, de com malbaratar els seus
diners, i que l’home a fe que n’havia après de viure bé.
També
parlà de què mai no li faltà la fulana de torn. Doncs bé de les tres senyores
de companyia que ella li sap, totes tres es deien Carmeta.
La
primera fou la dona del Morros, un dels cotxers del negoci de
l’Angeleta. Ella no sap ni quan ni perquè acabà la relació, i li dona la
sensació que l’Enriqueta tampoc no l’aconseguí.
La segona
fou la Carmeta
que més temps durà i la relació acabà perquè es feu gran i el seu lloc l’ocupà
la seva filla, una altra Carmeta.
Aquesta
facilitat de canviar de Carmeta, ella creu que li provenia del fet que cap no
tenien classe ni glamour. Per les fotos hom pot veure com n’eren totes de
vulgars i si tenim en compte que tenia a l’abast, si potser no vedetes, sí senyoretes de conjunt, era evident que
malgrat entendre’s amb casades, li anava bé la vida tranquil·la i assossegada, amb la vulgaritat
de companyia.
Quan morí el tio
Ramonet, la de torn devia ser la
Carmeta filla i aquí es devia acabar la història de les
Carmetes.
L’Angeleta que havia
aguantat, d’aparent bon grat per força aquestes persones, de ben segur que no
degué ser així ja que en morir el germà, allò que primer feu, fou ratllar la
cara de les dames a totes les fotografies on sortien, i la de la Carmeta filla, sent una
nena, també, se suposa per l’estatus que després adquirí.
Les darreres notícies que la família va tenir de la darrera Carmeta foren tristes.
Un dia que el pare d'ella passava per les Rambles se li acostà una dona mendicant que va dir-li ets l'Oriol oi?, sóc la Carmeta si poguessis ajudar-me?.
Al cap d'un temps es presentà a casa, a Gràcia, i li digué a la mare d'ella si podia deixar-li una mantellina, perquè la Parròquia feia una excursió a Montserrat i li feia vergonya de no dur-ne, per por que sabessin que no era practicant, i volia anar introduint-se en la feligresia per veure si podia obtenir algun ajut. S'endugué mantellina i propina i no en van tornar a saber res.
Les darreres notícies que la família va tenir de la darrera Carmeta foren tristes.
Un dia que el pare d'ella passava per les Rambles se li acostà una dona mendicant que va dir-li ets l'Oriol oi?, sóc la Carmeta si poguessis ajudar-me?.
Al cap d'un temps es presentà a casa, a Gràcia, i li digué a la mare d'ella si podia deixar-li una mantellina, perquè la Parròquia feia una excursió a Montserrat i li feia vergonya de no dur-ne, per por que sabessin que no era practicant, i volia anar introduint-se en la feligresia per veure si podia obtenir algun ajut. S'endugué mantellina i propina i no en van tornar a saber res.
Les tres Gràcies, Les Parques, les tres Maries, Les Hespèrides, han passat a una posteritat gloriosa com a tríades que han influït en la vida, en el pensament i en les creences dels homes.
Les tres Carmetes han reviscut camuflades sota un antifaç de revenja a l'entrada d'un humil bloc, fins a quin punt degueren influir en la vida del tio Ramonet?



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada