LA COTXERIA 

L'Angeleta tenia també una cotxeria al carrer de la Unió, ella suposa que la hi devia deixar el marit, els carruatges eren de categoria, i els cotxers ben plantats. L'avi d'ella formà part del cos, des que tornà d'Amèrica fins a la seva mort als 38 anys víctima, van dir els metges, d'un cosí germà del tífus!!!

Els membres de la Cotxeria i llurs famílies eren com una macro família, hi ajudava la proximitat dels habitatges, malgrat algunes manifestes diferències.
Celebraven plegats les grans festivitats, especialment la festa patronal: Sant Antoni Abad, el dels burros.

La diada dels tres tombs amb tots els membres de la cotxeria i les seves famílies.

Carruatges de la cotxeria de l'Angeleta engalanats el dia de Sant Antoni Abad.

El carrer de la Unió era frenètic, amb molta vida: bona i mala vida. En un setmanari satíric sortí un acudit que deia: al carrer de la Unió casa sí, casa no, davant la mobilització airada de les famílies benpensants que hi vivien, a la setmana següent el setmanari publicà: al carrer de la Unió casa sí casa també...
De fet això es perpetuà temps i temps...

Ella de petita anava, amb tota la família, a veure la processó del Corpus a casa la tia Angeleta, que també  vivia al carrer que ens ocupa, i el seu pis es corresponia a l'altra banda de carrer amb un prostíbul, sempre tancat a cal i canto, però una mica abans de passar la processó, obrien els balcons, que mostraven estances vermelles i bigarrades de dalt a baix, i pupil·les i clients sortien a creuar serpentines amb ella i els seus germans i a fe que eren generosos, feien tot el possible, tant uns com els altres, ajudats amb els mànecs de bastons, per què abans de passar la processó un gran gruix de garlanda de serpentines creués el carrer, en acabar la processó, deien a la canalla que les estiressin totes i se les enduguessin.
I en passar la custòdia tant les noies com els acompanyants s'agenollaven enfervorits, ara no sap ben bé perquè... devoció, contrició? Ella això ho recorda molt bé, de ben segur que gràcies a les reflexions que li feien els pares, sempre de comprensió i no de judici enfurismat, els explicaven les coses amb naturalitat, evidentment adequades a la seva edat. I tots els germans, de joves i grans actuaren amb gran rectitud moral però amb una gran predisposició a entendre les febleses dels altres.

I tornant als carruatges:

Foto amb personatges de gala, és evident que està presa al costat d'un port, i pot ser que sigui un port argentí, l'escut ornat amb banderes és l'argentí, i les banderes són clares, l'argentina és blau cel i blanca, ella però no ha pogut esbrinar de quina efemèride es tracta. Creu que podria ser el centenari de la Revolució de Maig que fou el 1910, però els grans mandataris convidats no coincideixen amb els dos retratats. Ella ha Indagat si la foto podia estar feta a Barcelona però no n'ha tret l'aigua clara.

I més carruatges

L'avi d'ella lluïa així de bé al pescant.

Els carruatges es modernitzaren, però l'avi d'ella no es deixà seduir pel mostatxo i seguí fidel a la seva cara de nen.
I una cosa que ella mai no entengué: que la seva mare, sent filla de cotxer, quan algú quedava molt malament deia: renoi ha quedat com uns cotxero aquest.