EL DILUVI UNIVERSAL

Segons el Gènesis, veient Déu la maldat que havia crescut entre els homes decidí destruir-la junt amb tots els éssers vius. Si bé els textos bíblics són subtils pel que fa a la naturalesa dels pecats, sembla que es pot deduir, i també a la llum d’altres textos midriàtics que eren d’índole sexual, violència extrema , i omissió de l’observança dels preceptes divins.

Veient Déu que Noè era un home just, decidí salvar-lo. I li manà que construís  una arca, les dimensions de la qual li donà, l’havia de dividir en tres pisos.  Tenir una claraboia i una sola porta en un costat.

Li manà també que hi encabís una parella d’animals de cada espècie, i a tota la seva família, ja que pensava castigar els homes amb un Diluvi que duraria quaranta dies i quaranta nits, Noè obeí, i les aigües negaren tota la terra, cobriren els cims de les muntanyes i tots els éssers vius foren exterminats.

L’Arca surà sobre les aigües durant cent-cinquanta dies, i quan baixaren, quedà varada al cim del món Ararat.

Noè esperà encara cinquanta dies, i un corb i un colom l’anaren informant amb el seu comportament de com les aigües anaven disminuint.

Quan el colom no tornà tingué la certesa de que la terra estava seca.

En sortir, Noè oferí diferents animals en sacrifici i Yavé prometé que mai més exterminaria la humanitat, i com a símbol d’aquesta aliança cada vegada que el cel es cobrís de núvols sortiria l’Arc de Sant Martí.

Aquest relat, tal com la Bíblia el recull devia néixer a Mesopotàmia. Al Sud, ja de molt antic, es troben diferents relats del Diluvi, el més conegut, però és el Poema de Gilgamesh, que es remunta al II mil·lenni aC. Els hebreus el degueren conèixer en ser deportats a Babilònia. El contingut a grans trets és el mateix, càstig dels Déus a la maldat dels homes.

Aquest mite Mesopotàmic, passa també a Grècia i Roma, l’adapten i influeix en les seves Mitologies.

Però aquest mite està present en moltes cultures, llunyanes en el temps i en l’espai, és gairebé universal, cosa que fa pensar, que aquests diferents pobles es fan ressò d’una catàstrofe natural.

L’investigador H.S.Bellamy, descriu més de cinc-cents relats de pràcticament totes les cultures humanes, que descriuen un gran Diluvi. Que aquestes llegendes puguin ser certes, vénen avalades, actualment per grans quantitats de dades que aporten l'arqueologia i la geologia i que explicarien la gran quantitat de sediments marins que hi ha als cims de moltes muntanyes.

Les hipòtesis de què aquestes catàstrofes són provocades per l’impacte de cossos estel·lars cobren consistència, a mesura que avancen  els mitjans que aporten nous indicis geològics, arqueològics i antropològics, i que en interaccionar-se aporten noves claus sobre el clima i la seva evolució.

Aquestes teories explicarien la desaparició dels grans animals, de manera més clara, que no pas com es creia fins ara, que era obra de la mà de l’home. Com podia l’home que, amb prou feines, tenia llances i ganivets anorrear animals de tan gran envergadura com els mamuts i els grans felins?

D’altra banda el científic rus Valikovski creu que l’era glacial va finalitzar fa 12.000 anys i no un 1.000000 d’anys com fins ara s’havia cregut.

Per a molts científics, tot això hauria estat provocat per canvis bruscs en la biosfera provocats per modificacions en el sistema solar.

Totes aquestes teories han dut la comunitat científica a creure que fa, entre 9.000 i 12.000 anys, hi va haver a la terra un gran cataclisme que hauria acabat amb nombroses civilitzacions i hauria quedat en la memòria col·lectiva de molts pobles com el diluvi universal.

Presència del càstig diví, en les interpretacions de totes les cultures, a la maldat dels homes, càstig, que no redempció. En totes, un home just se salva i donarà vida a un home nou, que repoblarà la terra, se suposa que, per sempre, d’homes justos... renoi la sagacitat infal·lible dels déus!!!

Ingenuïtat dels déus?

Maniquea manipulació dels gurus espirituals i polítics de cada cultura?

Vistos els resultats, què ens espera?, què vindrà després?

Et après le déluge!!!