ROSMARINUS OFICINALLIS

El Romaní és una planta mediterrània arbustiva, és de tradició antiga el seu ús com a remei i com a condiment culinari, d’aquí la seva popularitat.

El Romaní o Romer té en les seves fulles unes glàndules on emmagatzema olis essencials que tenen una potent, característica i forta olor.

En la cuina tradicional mediterrània es fan servir les fulles, tan fresques com seques, per aromatitzar carns, aus, sopes, i li va molt bé a la carn de be, i macerat amb oli o vinagre els confereix un sabor especial que marida molt bé amb amanides i nombrosos plats. També intervé en licors, si bé se n’ha de fer un ús assenyat, ja que el seu gust potent pot destacar massa, i quan hi és amb excés confereix un gust amarg.

El nèctar de les flors és molt flairós i atrau molt les abelles que en fan una mel molt apreciada.

La planta del romer conté ferro, calci, i vitamina B6, té un fort poder antioxidant que el fa molt útil en l’el·laboració  d’embotits.

Té nombroses propietats farmacològiques, lligades als seus olis essencials: antiviral, bactericida, diürètica, antiinflamatòria, millora la circulació sobretot en les extremitats i per això constitueix un bon cicatritzant. Antigament  es tractaven amb romer alguns trastorns  nerviosos, els metges àrabs el feien servir per tornar la parla a qui patia un desmai.

Aspirar el seu fum va bé contra l’asma i té propietats espasmolítiques i anticonvulsives

Està provat que té efectes positius sobre la calvície.

Els efectes secundaris són nuls a no ser que se’n consumeixi amb excés, està contraindicat, però,  per embarassades i mares lactants. I els pacients diabètics o epilèptics tampoc n’haurien de consumir.

És una planta d’ús cerimonial, símbol d’amor etern, en exèquies record del difunt, en casaments, el nuvi el porta a la solapa, i la núvia en la corona nupcial.

Segons una llegenda antiga, quan la Sagrada Família fugia a Egipte, a la mare de Déu li relliscà el vel que anà a parar sobre un arbust verd. De sobte l’arbust es cobrí d’unes petites i oloroses flors blaves.

Els experts diuen que el romer té floració llarga o bé que floreix a la primavera i a la tardor.

Però a ella, no sap ben bé qui li va dir que floreix en totes les festivitats de la Mare de Déu, i d’això en té la certesa, car el seu romaní  per cada festivitat mariana es posa fet un pom de flors, i ni d’una se’n descuida, sigui l'estació que sigui de l'any, i ella encara que descreguda, cada vegada s’emociona quan veu la flairosa fidelitat del seu romaní florit.