PERSECUCIÓ A LA REFORMA

PERSECUCIÓ A LA REFORMA

A la vuitena entrada queda constància que 
l´Angeleta exhalà el seu primer vagit en l‘indret de la ciutat que fou derruïda per bastir-hi l'actual Via Laietana, l’abans dita Reforma.

Ella estava l´altre dia a la parada de l´autobús de la Via Laietana davant la plaça de Ramón Berenguer III, badava contemplant la gent i el transit intens i de sobte, un noi alt, prim, ben plantat, vestit de negre de cap a peus, torejant el trànsit travessà la Via fet una exhalació, era jove, tal com corria no podia ser d’altra manera, anava ben vestit, roba bona i look d’assessor d’imatge, ben plantat el seu estil corrent denotava entrenador personal, el seu glamur però, no l’impedia de córrer cagando leches que és una expressió que ella, quan la sentí, trobà d’allò més ordinària.

Ella pensà qui així corre, no corre fuig, aviat apareixerà el perseguidor, i així fou darrere aparegué un altre noi però no l’encalçava el seguia, era de les mateixes característiques del primer però ni tant alt ni tant ben plantat potser per això anava al darrera... Corria però, amb el mateix desfici, devien jugar-s’hi el mateix...

I ella pensà ara vindrà el tercer, i el tercer aparegué i ja era d’un altre estil, ni era alt, ni glamurós, ni corria amb tant delit, i era cautelós amb el trànsit...

De què o de qui devien fugir? De les admiradores que els assetjaven? De qui concedeix la Creu de Sant Jordi que com en donen tantes ja no resulten exclusives i per tant no resulta glamurós tenir-les? Vés a saber...

Els nois venien de la banda de la Catedral i travessaren la Via cap al barri de Santa Caterina, en segons les sirenes envairen l’espai i les motos i cotxes patrulla col·lapsaren la Via.

El tercer actor, l’encalçador, orientava la Policia amb el seu Walki-talqui, i per l’enrenou que armaren els xicots degueren fer-la grossa. Però, ni els diaris ni la TV en digueren res, no deuria interessar...

Aquest episodi l’ha fet meditar:

Per què cuida tant la imatge i les aparences la gent?:

Per què els agrada?

Els fa sentir admirats, segurs de si mateixos, envejats?

Per què venen la seva imatge? Models, actors.

Per què venen un producte? Executius, comercials.

Per què venen promeses, il·lusions, mentides?: banquers, polítics, xarlatans, delinqüents de coll blanc.

Allò que sempre ha despertat admiració, l’estatus de la gent, el seu tren de vida, l’aparença, el glamur, l’anar ben vestit, visto lo visto, potser seria bo de posar-ho en quarantena. En un País veí hi ha qui por unos trajes no s’ha venut la primogenitura sinó la honra...

D’això ella n’ha tret diverses conclusions:

No corre amb el mateix delit aquell qui encalça que aquell qui fuig, ni a les pel·lícules!

Que no ens deixem enlluernar pels oripells, a molts els deu haver costat un tip de córrer mirant enrere, o a costa de què o de qui són on són.

I que la cabra tira al monte, no oblidem que un dels motius d’obrir La Reforma fou esponjar aquell indret, cau de delinqüència i de difícil repressió. Així que els presuntos delincuentes sabien bé on aixoplugar-se.