EL COR DELS CATALANS

El cor és un òrgan muscular situat en la cavitat del pit que, contraient-se rítmicament, és l'agent principal de la circulació de la sang.
El cor és també considerat com la seu del sentiment interior ; del sofriment, de l’alegria, del desig; com arca de l’aliança de l’afecció; de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Reliquiari de la força de l’ànima i calze de l’esperit de cadascú. 

Fins aquí el cor de tothom, però els catalans, feiners i a voltes tocats per la rauxa vivim sempre a cops de cor, i així ens va, i ho reflectim en la parla.

Com a bons fenicis diem que tenim mal de cor quan tenim gana i segons què mengem o bevem ens fa cor agre. I que el vi bo dóna bon cor.

El cor és generós fent la satisfacció total dels desitjos: cor que vols cor que desitges o boca què vols cor què desitges.

El cor ens batega o bat d’emoció, de desig i un desencís o un desengany ens clava un clau al cor, ens destrossa o ens fa sagnar el cor. Quan veiem les notícies se’ns trenca el cor... El cor també ens parla en forma de pressentiment, el cor em diu...

El nostre cor és el dipositari de la nostra sinceritat: sortir una cosa del cor, amb el cor a la mà, amb la mà al cor, dir-ho de cor, portar el cor a la boca  i també alleugereix el confident que buida  el cor, obrint el cor a algú, descarregant el cor.

El cor pot estar trist, alegre, podem tenir una pena al cor, o rosegar una pena.

Als covards  els cauen les ales del cor  i no es veuen en cor de fer una cosa, no tenen cor perquè no gosen…els valents però tenen cor de fer i fan el cor fort i el cor els basta, i es veuen amb cor de fer tot allò que calgui.

Podem ser despietats de cor, tenir mal cor, tenir-lo dur, sec inhumà, de bronze, de pedra, de roca i fer les coses de bon o mal cor, de tot cor o de cor.
i quan tenim la intenció, per de cor o posant-nos en cor  podem fer-ho tot. Podem ser cristians de cor i de per cor.

I podem plantejar-nos una cosa de bon o mal cor segons per on l’enfilem i tenint el cor al treball arribar al cor d’algú i guanyar-li o tocar-li el cor.

Tenint el cor net i tendre i posseint abundància de cor podem portar meravelloses coses gravades al cor i si el cor no ens enganya i tenim  intenció de cor i prenem el cor podrem fer grans coses, sobretot si actuem de cor a pensa o sigui moguts per impulsos del cor. Molt més productiu que estar amb l’ai al cor, i que ens fem mal de cor, i que el cor se sobresalti de tant tenir-lo com una llentilla.

Podem tenir el cor d’una fera, o cor de lleó o bé de gallina o cor d’àngel, I una situació dura pot encongir-nos el cor. I si tenim pau al cor, estarem en el setè cel.

Amb els àngels i els arcàngels, els serafins i els querubins, els principats i trons, les dominacions, virtuts i potestats, i plegats augmentarem la cort celestial

Però sent el nostre cor un òrgan tan estressat, baquetejat per la lluita que representa debatre’s contínuament en la confontració entre el seny i la rauxa, hem de vigilar... perquè tal com deia Montserrat Roig, en el seu darrer article en el diari Avui:   El cor (és) un múscul perillós!!!